martes, septiembre 12, 2006

11-S

Avui es dotze de setembre del 2006. Ahir va ser la diada, una celebracio com ja tothom sap d'una tragedia catalana, i encare que ens pessi, d'una altre d'americana (del nord).

Si donas un tomb per les cadenes de televisio veus si són catalanes o del reste del món. Una celebració o una tragèdia. Durant l'onze de setembre de fa molt de temps, els catalans vam patir una de les pitjos incursions del nostre pais. Durant l'onze de setembre de fa 5 anys, es plora un dels pitjosr atacs de la nostre historia moderna.

Ara la meva duda és: Durant milers d'anys els essers humans solament fem una cosa, matar-nos entre nosaltres i no poder tractar de respetarnos mutuament. Sempre són lluites entre dos pobles, o dues races, o dos paisos, o entre dos bandols de idiologia diferent. No hi ha manera de fer les coses? es impossible que ens possem d'acord tots? o es impossible respectar totes les idiologies? Si no podem fer res d'aixo ens mereixem tenir contacter entre nosaltres, ens mereixem vuire en un futur de progres, ens mereixem viure be?

2 comentarios:

DarthMike dijo...

Sembla ser que la solució "fàcil" a una disputa sempre és la mateixa. Però mentre d'un conflicte algú en tregui profit (normalment econòmic o social, que ho pugui entendre algú o no) funcionarem així.

"La locura del ser humano es la base de su propia autodestrucción" Stanley Kubrick

Me encanta

Salu2

Rosa dijo...

He llegado a aceptar que los seres humanos somos asi, matamos a nuestra misma especie sin motivo aparente o de supervivencia.

La majoria de las guerras son por religion o dinero, por ese mismo motivo soy atea y siempre lo sere. A parte del tema de la evolucion.

El ser humano es racista, no aceptamos lo diferente, aunque seamos iguales.